Region de Lhisboua
La Region de Lhisboua ye ua region statística (NUTS II) pertuesa que cumprende aprossimadamente la metade sul de l çtrito de Lhisboua i la metade norte de l de Setúbal. Lhemita a norte cula Region Centro; a nordeste, lheste i a sul cul Alanteijo, i a sul i oeste cul Ouceano Atlántico.
Anclui las dues sub-regiones statísticas (NUTS III) de:
La Region de Lhisboua ten ua superfice de 2 962,4 Km² (3% de l território nacional), ua populaçon stimada an 2 830 867 habitantes (2009)[1], correspondendo a 26,5% de la populaçon pertuesa, i cumprende 18 cunceilhos (5,8% de l total nacional) i 211 freguesies (5% de l total nacional), assi çtribuídos:
Munecípio | Superfice (km²) |
Populaçon (2008) |
Densidade populacional (hab./km²) |
Freguesies | Sub-region statística |
---|---|---|---|---|---|
Alcochete | |||||
Almada | |||||
Amadora | |||||
Barreiro | |||||
Cascais | |||||
Lhisboua | |||||
Lhoures | |||||
Mafra | |||||
Moita | |||||
Montijo | |||||
Odibelas | |||||
Oeiras | |||||
Palmela | |||||
Seixal | |||||
Sesimbra | |||||
Setúbal | |||||
Sintra | |||||
Bila Franca de Xira | |||||
Total |
De notar que la NUTS II de Lhisboua, sin qualquiera balor político-admenistratibo, corresponde territorialmente a la Grande Ária Metropolitana de Lhisboua, la qual, por sou turno, ten l caráter de nible antermédio de l'admenistraçon pública lhocal.
StóriaEditar
An 5 de nobembre de 2002, l Gobierno pertués, anton lhiderado por Durão Barroso, atendendo a la rialidade sócio-eiquenómica de la region (NUTS II) de Lhisboua i Bal de l Teijo – mui dibergente daquela que, an 1986, stubira por detrás de l purmeiro zeinho de las NUTS II pertuesas (na sequéncia de l'antrada de l paíç pa las anton chamadas Quemunidades Ouropeias, i que fui aprobada atrabeç de la Resoluçon de l Cunseilho de Menistros n.º 34/86[2], ne l purmeiro gobierno de Cavaco Silva) –, i tenendo an bista ua mais eiquitatiba çtribuiçon de ls fondos ouropeus (dado que las sub-regiones statísticas de la Grande Lhisboua i Península de Setúbal éran sustancialmente mais ricas de l que las restantes trés sub-regiones de la Lhezíria de l Teijo, Médio Teijo i Oeste, i la manutençon de la region, tal cumo staba zenhada, acarretarie la perda global de ls fondos quemunitairos), deliberou, para que las regiones menos zambolbidas nun perdessen l'acesso als fondos quemunitairos, atrabeç de l decreto-lhei n.º 244/2002, de 5 de Nobembre[3], stinguir la NUTS II de Lhisboua i de Bal de l Teijo, repartindo-la de la seguinte forma: pa la Region Centro trasitórun las sub-regiones de l Oeste i Médio Teijo; pa la region de l Alanteijo passou la Lhezíria de l Teijo (decison que suscitou algun celeuma na region, dada la tradecional eidantificaçon de ls habitantes de la Lhezíria de l Teijo cula antiga porbíncia de l Ribateijo i nun cul Alanteijo, inda que tal se tratasse solo dua redefeniçon statística), i cun remanescentes regiones de la Grande Lhisboua i Península de Setúbal criou la region statística de Lhisboua.
Region statística (NUTS II) vs. CCDREditar
Note-se, inda assi, qu'esta altaraçon solo tubo eifeito al nible de la nomenclatura territorial para fines statísticos ouropeus (NUTS). Cuntina a eisistir, al nible de l'admenistraçon andireta de l Stado, la Comisson de Cordenaçon i Zambolbimiento Regional (CCDR) de Lhisboua i Bal de l Teijo, cobrindo la mesma superfice de la anterior region, i cun respunsabelidades, al nible de l planeamiento regional, de las políticas de l meio ambiente, cunserbaçon de la natureza, ourdenamiento de l território i cidades. Ye tamien al nible de las CCDRs que se çdobran ls serbícios centrales de l Stado – assi, por eisemplo, las subdelegaçones de ciertos menistérios, cumo l de la Salude, de la Eiducaçon ó de la Agricultura, Zambolbimiento Rural i de las Pescas, fázen-se d'acuordo cula debison pulas CCDRs, i nun pulas NUTS II atualmente an bigor.
RefrénciasEditar
Refréncias
- ↑ «População residente (n.º) por local de residência, sexo e grupo etário (por ciclos de vida); anual (2009)». Instituto Nacional de Estatística. Cunsultado an 3 de febreiro de 2011
- ↑ Resoluçon de l Cunseilho de Menistros n.º 34/86
- ↑ decreto-lhei n.º 244/2002, de 5 de nobembre