Marie Manuela Cunceiçon Carbalho Margarido (roça Oulímpia, Ilha de l Príncepe, 11 de Setembre de 1925 - Lisboua, 10 de Márcio de 2007) fui ua poetisa son-tomense. 

Biografie

eiditar

Filha de Heirmengarda Lobo de Carbalho, porsora, mestiça, filha d'angolana i d'andiano (çcendente de la família Moniç, de Goa), i de David Guedes de Carbalho, juiç, nembro de la família portuense Pinto de Carbalho (d'ourige judie), tubo ua armana i un armano.

Manuela Margarido cedo abraçou la causa de l cumbate anti-colonialista, que a partir de la década de 1950 se afirmou an África, i de l'andependéncia de l'arquipélago. An 1953, liebanta la boç contra l massacre de Batepá, perpetrado pula represson colonial pertuesa. 

Denunciou cula sue poesie la represson colonialista i a miséria an que bebian ls son-tomenses nas roças de l café i de l cacau. 

Studou ciéncias relegiosas, sociologie, etnologie i cinema na Sorbonne de Paris, adonde stubo silada. 

Fui ambaixadora de l sou paíç an Bruxelas i junto de bárias ourganizaçones anternacionales. 

An Lisboua, adonde bibeu, Manuela Margarido ampenhou-se na dibulgaçon de la cultura de l sou paíç, sendo cunsidrada, a par de Alda Sprito Santo, Caetano de la Cuosta Alegre i Francisco José Tenreiro, un de ls percipales nomes de la poesie de San Tomé i Príncepe. 

Antre outras funçones, fui nembro de l Cunseilho Cunsultibo de la rebista Atalaia, de l Centro Anterdisciplinar de Ciéncia, Tecnologie i Sociadade de la Ounibersidade de Lisboua (CICTSUL). 

Fui, pul Persidente de la República agraciada, an 13 de febreiro de 1996, cumo Grau de Comendador de la Orde de l Mérito. 

Curiosamente benerie a falecer na antiga capital de l Ampério que tanto cumbatera. Morriu als 82 anhos, ne l Spital San Francisco Xabier, an Lisboua, adonde se ancontraba spitalizada. Las cerimónias fúnebres tubírun lugar na sede de l Grande Ouriente Lusitano. 

  • Alto cumo l siléncio : poemas (Publicaçones Don Quixote, 1957) 

Lhigaçones sternas

eiditar