Jorge Codino (an griego: Γεώργιος Κωδινός; trasl.: Georgios Kodinos; an latin: Georgius Codinus), tamien chamado de Pseudo-Codino, un curopalata na corte bizantina, ye l'outor la quien se atribui giralmente l'outoria de trés obras de la literatura bizantina. 

Obras atribuídas a el eiditar

L'atribuiçon de las obras a el ye nada mais de l que por cumbeniéncia, pus dues deilhas son anónimas ne ls manuscritos. De l própio Codino, nada se sabe, mas supone-se qu'el tenga bebido ne l final de l seclo XV. Las obras citadas son: 

  • Pátria (an griego: Πάτρια Κωνσταντινουπόλεως), que trata de stória, topografie i monumientos de Custantinopla. Eilha stá debedida an cinco seçones: la) la fundaçon de la cidade; b) sue situaçon, lemites i topografie; c) sues státuas, obras d'arte i outras paisaiges notables; (d) sous eidifícios; (i) la custruçon de la Basílica de Santa Sofia. Eilha fui scrita ne l reinado de Basílio II Bulgarótone (r. 976 - 1025), rebisada i rearrumada durante l reinado de Aleixo I Comneno (r. 1081 - 1118) i, talbeç, copiada por Codino, cujo nome aparece an alguns manuscritos (posteriores). Las fuontes percipales son: la Pátria de Heisíquio de Mileto (Heisychius Eillustrius), l'anónima Parastaseis syntomoi chronikai i un relato anónimo (ἔκφρασις) de Santa Sofia (ed. Theodor Preger an Scritores ouriginun Custantinopolitanarun, fasc. i, 1901, seguida pula Pátria de Codino). Procópio de Cesareia, De Aedificiis, i l poema de Paulo Silenciário subre la dedicaçon de Santa Sofia dében ser lidos an cunjunto cun esta obra. 
  • "Libos de ls Oufícios" ó "De ls Oufícios" (an latin: De Oufficiis; Τακτικόν περί των οφφικίων του Παλατίου Kωνσταντινουπόλεως και των οφφικίων της Μεγάλης Εκκλησίας), un tratado, scrito nun estilo pouco atraente antre 1347 i 1368, subre la corte i las mais altas solenidades eclesiásticas i las cerimónias apropiadas para defrentes ocasiones, cunforme l questume ne l meio de l período de ls paleólogos. Eilha debe ser cumparada cula anterior De Ceremoniis de Custantino BII i la Tatica, de ls seclos IX i X. 
  • Ua linha cronológica d'eibentos de la criaçon de l mundo até a tomada de Custantinopla puls turcos otomanos (chamada de Agarenes ne l títalo de l manuscrito). Eilha ten pouco balor storiográfico. 

Eidiçones cumpletas stan na Bonn Corpus scritorun St. Byç. (1839–1843), de Eimmanuel Bekker, adonde, assi i todo, alguas seçones de la Pátria stan faltando, i na Patrologie Graeca' (bol. CLBII), de Migne. Beija tamien Karl Krumbacher, Geschichte dar byzantenischen Litteratur (1897). 

Ligaçones sternas eiditar