Eigerie, coincida tamien cumo Echerie, Eterie, Aetherie i Etherie, fui l'outora dun libro de biaiges ne l seclo IV. Todo parece andicar que naciu na Galécia, "nas rieiras mais afastadas de l'ouceano oucidental", segundo decumientos de l seclo VII, ambora (al se perder la purmeira parte de la sue obra) haba outores que situen l sou nacimiento na Aquitánia. 

Cápia de l libro The Pilgrimage of Etherie, nua traduçon de 1919 por M.L. McClure i C.L 

Bida eiditar

Alguns outores cunsidrórun-na pariente de Aelia Flacilla, purmeira mulhier de Teodósio l Grande. La. Lambert abançou ua heipótese segundo la qual tratar-se-iba de l'armana de Gala, de quien se refire San Jerome cumo mulhier de Prisceliano. Esta heipótese i sue culidade de mulhier andependiente i audaç, bien cumo sue ourige galaica, serbiran cumo base l'alguns outores pa a adscrebir al mobimiento priscelianista. 

 
Grácias a la "Pax romana" ua cidadana de l'ampério podie biajar zde Gallaecie até Mesopotámia. Esto sucedie antre 381 i 384

Screbiu un libro de la biaige que rializou al Ouriente Próssimo de 381 a 384 (datas aceites mais quemumente), que le outorga la cunsidraçon de purmeira scritora spánica an léngua latina. Atrabessou l Sul de la Gália i l Norte de la Eitália; cruzou an barco l mar Adriático. Chegou la Custantinopla an 381, i dende partiu para Jarusalen, bejitando Jericó, Nazareth i Cafarnaun. Partiu de Jarusalen pa l Eigito an 382, besitou Alexandria, Tebas, l mar Burmeilho i l Sinai. Besitou lougo Antioquia, Edessa, Mesopotámia, l riu Eufrates i Síria zde adonde regressou bie Custantinopla. Nun hai registro de la data, l lugar i las circunstáncias de la sue muorte. 

Acradita-se que fizo parte dua quemunidade relegiosa de la qual até chegou a ser abadessa, anque outros outores (cumo Hagith Siban, 1988) percisar qu'era quemun, antre ls crestianos dessa época, tratáren-se de "Armanas" i "Armanos". De fato, eisisten andícios que lieban a sugerir que nun era ua monja, cumo por eisemplo: sue libardade para fazer ua peregrinaçon tan longa i para trocar sous prainos durante la biaige, l'alto custo de la sue peregrinaçon, sou nible eiducacional, i na sue obra se centrar nas bistas i lugares i nun ne ls milagres i fatos relegiosos cumo outros decumientos que se cunserban de monges daquela época. 

Procedente dua família acomodada, gozou de plena outonomie para tomar sues própias decisones. Drento de l grupo -nutrido pa la época- de mulhieres que ne l seclo IV rializában peregrinaçones la Tierra Santa, Eigerie çtacou-se por screbir un minucioso relato ne l qual çcribe l'itinerairo i sues ampressones. 

Ne l sou manuscrito mostra-se cumo ua biajante chena d'ansaciable curjidade, anche-se de comentairos entusiastas subre las spléndidas paisaiges, ls eidifícios famosos, ls montes íngremes i ls férteis bales. Por eisemplo, por ocasion de l'ascenson de l monte Sinai, comenta "l'ascenson destes montes faç-se cun un sfuorço eimenso, yá que nun se soben pouco a pouco, an spiral, senó que se sobe todo dreito, cumo al longo dua parede!" 

Obra eiditar

 
Jarusalen, un de ls lugares bejitados por Eigerie

An 1884, Gian Francesco Gamurreni çcubriu na Biblioteca de la Cunfrarie de Santa María de Laicos (Biblioteca Della Cunfraternitá dei Laici), an Arezzo, na Toscana, un manuscrito latino, scrito an letra benebentana, cumpuosto de 37 crabos debedidos an dues partes, l Codex Aretinus, cópia dun decumiento redigido la finales de l seclo XI, ne l qual na segunda parte cunserba la metade de l testo feito por ua mulhier de la qual yá tínhamos amboras de 680 pul monge Valério de l Bierzo, que conheciu sous méritos. Este fura redigido ne l mosteiro de Montecassino, i trasladado para Arezzo por Ambrosio Restelleni, abade de Montecassino de 1599 a 1602. An nuossos dies l manuscrito cunserba-se ne l museu de la cidade de Arezzo. Recentemente, l Prof. Jesús Alturo eidantificou dous nuobos fragmientos dun manuscrito datable circa 900 scrito an minuscola carolina. 

Gamurreni atribuiu l relato la Sílbia de Aquitánia, armana de Rufino de Aquitánia, mencionada por Paládio de la Galácia na sue Stória Lausíaca, de quien se conhecie ua peregrinaçon similar a la relatada por Custantinopla, Eigito i Jarusalen. Durante quaije binte anhos fui cunsulidada l'heipótese de Sílbia, ó Silbina cumo outora de l testo, até qu'an 1903 Mario Ferotin publica un studo na Rebue de Questiones Storiques atribuindo l mesmo a la birge spánica Eigerie. Eesiste outra refréncia que permite anchir alguas de las lacunas de ls purmeiros fólios ausentes de l manuscrito: l Liber de locis santis de Pedro Diácono, quien tamien menciona la peregrina. 

L'obra, coincida cumo Itinerariun Eigeriae, chegou até nós ancumpleta — falta la purmeira parte, cul títalo, i la radadeira — i fui scrita an Custantinopla. Cunsidrada ua obra chabe para coincer l latin bulgar que se falaba na época i que, aliás, ouferece ua baliosíssema anformaçon subre la sociadade i la liturgie de l momiento, l Itinerariun ó Peregrinatio ad loca santa cuntén la biaige la Custantinopla i Jarusalen, a la Capadócia i a la Tebaida ne l Alto Eigito, al mar Burmeilho i al Sinai. Ls monges de ls lugares que besitou recebírun-na cumo ua celebridade de la época i las outoridades spedian salbo-cundutos para salbaguardar la sue sigurança. 

L Itinerariun fui publicado pul própio outor de l'achado an 1887. Ls relatos fúrun scritos, possiblemente, antre 393 i 396, de l qual se deduç l'amportança documental de l testemunho naqueilhes anhos de l purmeiro cristandade, yá que l'obra ye mui prolífica na splicaçon de pormenores relacionados cula liturgie. 

Bibliografia eiditar

  • Egeria: Viagem do ocidente a Terra Santa, no século IV (Itinerari um ad Loca Sancta). De Mariano, Alexandra B. Colibri Ediçoes. ISBN 9727720315
  • (em galego) Exeria. Viaxe a Terra Santa. López Pereira, Xosé Eduardo. Edicións Xerais. ISBN 8475075444
  • ((es)) Egeria, monja gallega del siglo IV. Torres Rodríguez, Casimiro. Colección personajes gallegos. Ediciones Galicia (1976)
  • ((es)) Itinerario de la Virgen Egeria (381-384). Arce, Agustín. Editorial Biblioteca Autores Cristianos) ISBN 8479142197
  • ((es)) De Finisterre a Jerusalén Egeria y los primeros preregrinos cristianos (Museo das Peregrinacións). De Novoa Feliciano (Coord.). Junta da Galiza. ISBN 8445335677
  • ((es)) La proclamación de la Escritura en la liturgia de Jerusalén. Estudio terminológico del Itinerarium Egeriae. Bermejo Cabrera E. Jerusalém (1993).
  • ((en)) Egeria's Travels: Newly Translated, with supporting documents and notes. Wilkinson, John. (1999). Warminster, England. Aris & Phillips. ISBN 0856687103

Ligaçones sternas eiditar