Ber artigo percipal: Andrelándia

La geografie de Andrelándia ye homogénea. L munecípio cunta cun un relebo ondulado i ua begetaçon atlántica. La ária de l munecípio ye de 1.004,536 Km², repersentando 0.1713 % de l território mineiro, 0.1087% de la ária de la region Sudiste de l Brasil i 0.0118% de to l território brasileiro.[1]

Fexeiro:Zona rural de Andrelándia 10.jpg
Relebo ondulado na zona rural de Andrelándia.

Andrelándia stá localizada na Mesorregion de l Sudiste Mineiro i Microrregion de Andrelándia, cun ua ária aprossimada de 1.000 quilómetros quadrados. L munecípio lemita-se al norte cun Madre de Dius de Minas i Piadade de l Riu Grande; la nordeste, cun Santana de l Garambéu; la leste, cun Lima Duarte; la Sudiste, cun Buono Jardin de Minas; al sul cun Arantina, Libardade i Seritinga; la sudoeste, cun Serranos i la noroiste cun San Bicente de Minas. Andrelándia stá a 310 quilómetros de Guapo Hourizonte, nun eixe quaije eiquidistante de San João Del-Rei, Barbacena, Juiç de Fura i Caxambu, que ne ls permite situá-la, para refréncias turísticas, nun delta antre la Region de las Bertentes, Zona de la Mata-Sul i Circuito de las Augas.[2]

Hidrografie eiditar

Las augas de l munecípio berten todas pa l norte, an direçon al Bal de l Riu Grande, formando la cabeceira de la Bacia Platina, atrabeç de ls seguintes cursos, que son ls percipales: l Riu Grande, que norteia l munecípio, benido de las tierras de Buono Jardin de Minas an direçon la Lima Duarte, Santana de l Garambéu, Piadade de l Riu Grande i Madre de Dius de Minas i recibe diretamente, cumo afluentes, ua anfenidade de córregos i l Riu Capibari que nace an tierras andrelandenses i çágua na debisa de Santana de l Garambéu cun Piadade de l Riu Grande.[3] De l'outro lado de l munecípio stá l riu Aiuruoca, mui mais calmo i d'augas barrentas, benido de las tierras de Serranos, por ua region pouco acidentada, que ten cumo afluente mais bolumoso, pula borda dreita, l riu Turbo Grande, depuis de recebir las augas de l Riu Turbo Pequeinho, tamien ls ribeirones de la Barra, de l Sardina, de las Bacas, para alhá de muitos córregos. L riu Aiuruoca bai zaguar ne l Riu Grande, fura de las tierras de Andrelándia, ne l grande lago artificial de la Central núclear Hidrelétrica de Camargos.

Relebo eiditar

L relebo de Andrelándia ye bien acidentado, correspondendo geomorfologicamente al Praino Dessecado de l Alto Riu Grande, al Cumpartimiento de la Serra de la Mantiqueira i a la Depresson Riu Aiuruoca, ne l chamado Praino Sul Mineiro. La costielha norte-squierda de la Serra de la Mantiqueira, al sul de l munecípio, ye que define la cunfluéncia de sues augas pa l Riu Grande. L'altitude mássima ye de 1535n. na Serra de la Natureza i la mínima queda an 934 ne l Riu Aiuruoca. La sede stá nua altitude de 1000n.[4]

Ne l munecípio, predomina un relebo bariando antre muntanhoso i ondulado. Cerca de 20% de l território andrelandense ye praino, 20% de las tierras son muntanhosas i ls 60% restantes son mares de morros i muntanhas.[2]

Clima eiditar

Modelo:Grafo Clima L clima de Andrelándia ye caratelizado tropical d'altitude (tipo Cwb segundo Köppen), cun diminuiçon de chubas ne l ambierno i temperatura média anual de 23,15°C, tenendo ambiernos secos i frius, frequentemente cun ocorréncias de geadas an alguas árias,[5] i beranos chubiosos cun temperaturas moderadamente altas. L més mais caliente, janeiro, ten temperatura média de 29.2°C i l més mais friu, júlio, de 9.5°C. Outonho i primabera son staçones de trasiçon.[6]

La precipitaçon média anual ye de 1428,3 mn, sendo agosto l més mais seco, quando ocorren solo 12.7 mn. An dezembre, l més mais chubioso, la média queda an 273.2mn.[6] Ne ls radadeiros anhos, antretanto, ls dies calientes i secos durante l'ambierno ténen sido cada beç mais frequentes, nun ralo ultrapassando la marca de ls 28°C specialmente antre ls meses d'agosto i setembre. Durante la época de las secas i an longos beranicos an pleno período chubioso, tamien son quemuns registros de fumaça de queimadas an morros i matagales. Percipalmente na zona rural de la cidade. An júlio de 1998, la precipitaçon de chuba nun passou de ls 0 mn.[7] Durante la época de las secas i an longos beranicos an pleno período chubioso, tamien son quemuns registros de fumaça de queimadas an morros i matagales. Percipalmente na zona rural de la cidade.

L maior acumulado de chuba an menos de 24 horas fui de 154 mn registrado an 24 de janeiro de 1992.[8] Outros grandes acumulados registrados ne l munecípio fúrun de 146 mn an 9 de dezembre de 1999;[9] 144 mn an 17 de janeiro de 1985;[10] 143 mn an 31 d'outubre de l'anho de 1973;[11] 138 mn an 23 de janeiro de 1992;[8] 137 mn an 1º de dezembre de 1984;[12] 126 mn an 25 de janeiro de 1985;[13] 122 mn an 4 de dezembre de 1968;[14] 115 mn dies 23 de janeiro de 1985[13] i 19 de janeiro de 1977;[15] 113 mn an 8 de dezembre de 1981;[16] 112 mn an 23 de márcio de 1999;[17] 111 mn an 20 de janeiro de 1967;[18] 110 mn an 26 de dezembre de 1990;[19] 107 mn ne l die 28 de febreiro de 1975;[20] 104 mn an 8 de febreiro de 1998.[21] i 103 mn ne l die 27 de janeiro de 2000.[22]

Begetaçon eiditar

Las arbles mais quemuns son: ipés, palos d'ólios, sucupiras, cedros, perobas, quaresmeiras, figueiras, acácias i outras leguminosas menos abundantes. L pinheiro, ambora mui scasso, cunserbou-se solo nas costielhas i bals mais úmidos, percipalmente, al sul de l munecípio. La begetaçon çancadielha ye predominante, salpicada por pequeinhas matas i antremeadas de arbustos sparsos. L campo, na sue maiorie, ye pobre i pedregoso, de begetaçon natural çancadielha i fraca pa l ganado, cun pequeinhas formaçones naturales de capin-gordura. La prática de formar pastaiges ben crecendo la cada die, ambora nun ritmo inda mais lento, modificando la cobertura purmária, percipalmente, cula formaçon de capineiras i pastaiges de brachiarie i un pouco de jaraguá.

La laboura mais difundida na region ye la de granos (cíclica anual), pa la susisténcia solo, cun çtaque pa l freijon, milho i arroç. Plantan-se tamien an menor scala, la mandioca, la canha-de-açúcar i la bóbeda an sues dibersas bariadades.

Las fruitas mais coincidas i respeitada a las sues épocas, son: la laranja, la tangerina, la mexerica, la lima, l limon, la cidra, l abacate, l mamon, l abacaxi, la banana, la manga, la jabuticaba, l maracujá, la uba, l dióspiro, la alméixina, l péssego, la péra, l figo i la maçana-berde. De ls fruitos silbestres, son ancontrados, an pouquíssemas reserbas, l araçá, la gabiropa, la mora, l caju-de l-campo, i la pitanga.

Las plantas i yerbas cunsidradas medicinales mais coincidas i ousadas puls andrelandenses, percipalmente de la zona rural, son: alfabaca cheirosa, alebante, alecrin, alfazema, angico, arnica, arruda, assa-peixe, abenca, barbatimon, babosa, bordelaga, boldo, catuaba, carqueija, chapéu de couro, cipó-chombo, curraleira, yerba-cidreira, douradinha, fedegoso, finolho, hortelana, ssopo, jalapa, jurubeba, losna, malba, mamãozeiro, manacá, manjericon, macela, nueira, quebra-piedra, picon, romana, rosa branca i tançagen.

Fauna eiditar

 
Un bezerro nua fazenda de Andrelándia.

La falta de florestas i la pobreza de la begetaçon reduzen la fauna a pequeinhos roedores, pouquíssemos mamíferos i animales silbestres, i abes de pequeinho porte. Puoden ser ancontrados, inda, l lobo, la raposa, l cachorro-de l-campo, la jaguatirica, l gato-de l-mato, l benado, l quati, la paca, la capibara, l mico, l cabalho, la galhinha, l galho, l bezerro, la baca, l pinto i l sauá, ambora, an númaro bien reduzido, grácias a l'ambason de sou habitat pul home. Tamien la caça predatória cuntribuiu mui pa l zaparecimiento ó diminuiçon de ciertos animales salbaiges. L benado, la lontra, l quati, l cochino-de l-mato, la capibara, son eisemplos desso, dessa quaije stinçon pula caça predatória. L anhambu, l tucano i l jacu puoden star ancluídos na lista d'abes fadadas a la stinçon. De las abes qu'habitan la region, las de maior porte son: la seriema, l urubu, l gabilan, l parro salbaige, l marreco, l paturi, la garça branca i la ciguonha.

La perdiç, maior que la codorna, quaije nun eisiste mais na region.

Las abes canoras mais coincidas i que subrebiben, anque de ls caçadores comerciantes, que, durante muitos anhos, angaiolában-nas i liebában-nas pa las feiras de l Stado de l Riu de Janeiro.

Las augas de Andrelándia, libres de qualquiera tipo de poluiçon, serben mui bien pa la pescarie amadora. Ls peixes mais quemuns ne ls sous córregos i rius son: l lambari i sues dibersas bariadades, l piau ó piaba, l mandi i sous parientes (choron, bagre i peixe-sapo), la tabarana, l capinheiro, l timburé, la pirapetinga, l dourado, traíra, l acará i la tilápia, ls trés radadeiros, persentes nas lagonas naturales i represas artificiales.

Refréncias

  1. Cunfederaçon Nacional de ls Munecípios (CMN). «Dados gerales Andrelándia - MG». Cunsultado an 9 de maio de 2010 
  2. 2,0 2,1 Cidades.Net. .com/municipios/andrelandia.htn «Andrelándia - MG» Cunsulte valor |url= (ajuda). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  3. CityBrazil. .com.br/mg/andrelandia/giral_detalhe.php?cat=5 «Hidrografie» Cunsulte valor |url= (ajuda). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  4. CityBrazil. .com.br/mg/andrelandia/giral_detalhe.php?cat=4 «Relebo» Cunsulte valor |url= (ajuda). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  5. CityBrazil. .com.br/mg/andrelandia/giral_detalhe.php?cat=3 «Clima/Temperatura» Cunsulte valor |url= (ajuda). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  6. 6,0 6,1 Anstituto Nacional de Meteorologie (INMET). .com.br/prebisaodotempo.html/brasil/climatologie/Andrelandia-MG/ «Climatologie de Andrelándia» Cunsulte valor |url= (ajuda). Tiempo Agora. Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  7. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an júlio de 2001 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  8. 8,0 8,1 INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 1992 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  9. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an dezembre de 1999 (Fazenda Paraíba - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  10. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 1985 (Fazenda Laranjeiras - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  11. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an outubre de 1973 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  12. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an dezembre de 1984 (Fazenda Paraíba - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  13. 13,0 13,1 INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 1985 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  14. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an dezembre de 1968 (Fazenda Paraíba - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  15. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 1977 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  16. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an dezembre de 1981 (Fazenda Laranjeiras - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  17. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an márcio de 1999 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  18. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 1967 (Fazenda Paraíba - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  19. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an dezembre de 1990 (Andrelándia - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  20. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an febreiro de 1975 (Fazenda Laranjeiras - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 7 de maio de 2010 
  21. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an febreiro de 1998 (Fazenda Laranjeiras - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)
  22. INPE/CPTEC (2010). «CPTEC/INPE: Precipitaçon acumulada an janeiro de 2000 (Fazenda Laranjeiras - BRA)». BDC (Bancos de dados climatológicos) (an Pertués). Cunsultado an 25 d'agosto de 2010  Cunsulte data an: |cunsultadata= (ajuda)

Bibliografie eiditar

  • Libro Andrelándia Bultos & Fatos - Paulo César de Almeida, páiginas 11, 12, 13, 16, 18, 20 i 21.

Lhigaçones sternas eiditar

Modelo:Portal-Andrelándia