L Alfabeto francés ye baseado ne l alfabeto lhatino, outelizando 26 lhetras para screbir la lhéngua francesa.

Forma Maiúscula
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z
Forma Minúscula
a b c d e f g h i j k l m m o p q r s t u v w x y z

Nomes de las lhetras eiditar

Lhetra Nome de la lhetra AFI
Pronúncia Soletraçon
A /ɑ/ a /a/
B /be/ /b/
C /se/ /k/, /s/
D /de/ /d/
E /ə/ i /œ/
F /ɛf/ effe /f/
G /ʒi/ /g/, /ʒ/
H /laʃ/ hache -
I /i/ i /i/
J /ʒi/ ji /ʒ/
K /ka/ ka /k/
L /ɛl/ eille /l/
M /ɛm/ emme /m/
N /ɛm/ enne /m/
O /o/ o /o/
P /pe/ pe /p/
Q /ky/ ku /k/
R /ɛʁ/ erre /ɾ/
S /ɛs/ esse /s/
T /te/ /t/
U /y/ u /u/
V /ve/ /v/
W /dublɛ ve/ double vé /v/
X /iks/ ixe /ks/, /gz/
Y /eigʁɛk/ i grec /i/
Z /zɛd/ zède /z/

La nuoba soletraçon eiditar

Ne l sistema de la "nuoba soletraçon" (la noubelle épellation), las cunsuantes serien lhidas cumo se segue: be, ke, de, fe, gue, hei, je, ke, le, me, ne, pe, ke, re, se, te, be, we, kse, ze. Ambora possua ua base mais fonética que l sistema tradecional, esse sistema nunca tubo aceitaçon.

Lhigaduras tipográficas eiditar

Lhigaduras tipográficas speciales eisisten para alguas palabras:

  • Œ (œeil, fœtus, sœur...)
  • Æ (eit cætera, tænia, s æquo...)

Ouserbaçones eiditar

  • 'W' i 'K' son raramente ousadas sceto an ampréstimos ó palabras regionales, l ditongo 'ó' ye ousado para repersentar l sonido de /w/ i l 'Q' ten uso mais frequente que ne l anglés.
  • Las bogales son La, I, I, L, U, a las bezes l Y;
  • Las semibogales son l Y, raramente l W (sceto regionalmente, cumo por eisemplo ne l francés falado na Bélgica);
  • Ls diacríticos son: l aciento agudo ( ´ ), l aciento grabe ( ` ), l aciento circunflexo ( ˆ ), l trema ( ¨ ), i la cedilha ( ¸ ). Las únicas cumbinaçones possibles son: a la á ç ye è é ë î ï ó û ù u ÿ. Ls diacríticos nun eisercen qualquiera anfluéncia na orde alfabética.
  • L til ( ˜ ), ousado solo subre l m, ye ocasionalmente ousado ne l'alfabeto francés an palabras cun ourige na lhéngua castelhana, que téngan sido ancorporadas al uso lhenguístico quotidiano, tales cumo El Niñl, etc. Cumo ls demales diacríticos, l til tamien nun eiserce qualquiera ampato na orde de l alfabeto francés.
  • Ls diacríticos son frequentemente omitidos nas lhetras maiúsculas, percipalmente por rezones técnicas i por l senso quemun acraditar que nun séian necessairos. Antretanto, la Academie Francesa i l sou eiquibalente an Quebec, uorgones respunsables pul lhéngua, rejeitan essa prática i cunfirman que "an francés, sceto para acrónimos mas nun para abrebiaturas (p.s. CEE, ALENA, mas Ye.-U.).

Beija tamien eiditar