Çtrito de Bergáncia

L çtrito de Bergáncia (an pertués: distrito de Bragança) ye un çtrito de l nordeste de Pertual, pertencente a la porbíncia tradecional de Trás ls Montes i Alto Douro.

Lhemita a norte i a lheste cun Spanha (porbíncias de Ourense, Çamora i Salamanca), a sul cul Çtrito de la Guarda i cul Çtrito de Biseu i a oeste cul Çtrito de Bila Rial. Sue ária soma 6608 Km², sendo assi l quinto maior çtrito pertués, habitado por ua populaçon de 148 808 habitantes (dados de 2001). La sede de l çtrito ye la cidade de Bergáncia.

Subdebisones eiditar

L çtrito de Bergáncia subdebide-se ne ls seguintes duoze munecípios:

Cidades eiditar

Tienen categoria de cidades las seguintes localidades: Bergancia, Miranda de I Douro, Mirandela i Macedo de Cavaleiros.

Debision i subRegional eiditar

Na atual debison percipal de l paíç, l çtrito ancontra-se antegrado na Region Norte i debedido an dues subregiones, ambas antegrando tamien cunceilhos d'outros çtritos: Alto Trás ls Montes i Douro. An resumo:

Diocese eiditar

Diocese de Bergancia/Miranda

Aeroporto percipal eiditar

Bergancia (Aerodromo de Bergancia) {BGC}

Planalto Precipal eiditar

Planalto de Miranda , localisado en Tierras de Miranda

Parque Nacional eiditar

Parque Nacional de Montesinho

Hidrografia/Rius percipals eiditar

Douro, Tua, Sabor

Serras percipals eiditar

Amarela, Bornes, Corona, Mogadouro, Montesinho

Geografie eiditar

 
Casa típica strasmuntana, an Soutelo de la Gamoeda, aldé de Carragosa, Parque Natural de Montesinho.

L çtrito ye cumpuosto por dues regiones çtintas, que correspónden grosso modo a la debison que fui feita ne l'agrupamiento de ls munecípios por NUTS III: a norte, las regiones de maior altitude custituen la "Tierra Frie Strasmuntana", ó l Alto Trás ls Montes, adonde la paisaige ye dominada puls baixos declibes de l praino strasmuntano; a sul, queda la "Tierra Caliente Trasmontana", de clima mais ameroso, marcada pul bal de l riu Douro i puls bals de ls sous afluentes.

Ye, aliás, l Douro que custitui la caratelística geográfica mais amportante, bisto que sirbe de lhemite al çtrito al lhongo de to la sue frunteira sul, i de la maior parte de la frunteira ouriental, até a la stremidade nordeste de l território pertués. Ye ne l bal de l Douro que quédan ls terrenos de menor altitude de l çtrito, que quédan quaije todos arriba de ls 400 metros, cun eicepçon de ls bals de ls rius percipales i de la region de Mirandela.

Para alhá de l Douro, ls percipales rius de l çtrito córren de norte para sul ó de nordeste para sudoeste, i fázen todos parte de la bacie heidrográfica de l Douro. Ls percipales son l riu Tua, que nace an Mirandela de la junçon de ls rius Tuela i Alrabaçal i banha la zona oucidental de l çtrito, i l riu Sabor, que tamien nace an Spanha, mas que corre atrabeç de la zona ouriental de l çtrito. Ambos ténen ua rede d'afluentes seneficatiba, sendo que l Tuela recibe las augas de l riu Baceiro, l Alrabaçal las de l riu Minte, i l Sabor las de l Riu Azibo.

Antre ls bales de ls rius, albántan-se serras. La serra de la Nueira sepa ls bals de l Tuela i de l Sabor, albantando-se até als 1320 metros. Mais la sul, ye la serra de Bornes, ne ls cunceilhos de Macedo de Cabalheiros i Alfándiga de la Fé que sepa l Tua de l Sabor, subindo até als 1199 metros. A lheste, la serra de l Mogadouro ye pouco mais qu'ua série de colinas que apártan l Sabor de l Douro, mas mesmo assi chega als 997 metros. A norte, junto a la frunteira spanhola, albántan-se las serras maiores: la serra de la Corona que sobe até als 1274 metros d'altitude la norte de Binhais, i la serra de Montesinho que se porlonga por território spanhol, qu'utltrapassa ls 1400 metros d'altitude.

La maior parte de las barraiges de l çtrito queda ne l Douro. Son eilhas, de jusante para muntante, la Barraige de la Baleira, la Barraige de l Pocinho, la Barraige de Saucelle (yá ne l Douro Anternacional), la Barraige de Aldeadábila, la Barraige de Bempuosta, la Barraige de Picote i la Barraige de Miranda. Ne ls afluentes de l Douro, eisisten las barraiges de l Azibo, Nuzedo de Baixo i de Rebordelo, estas dues bien próssimas ua de l'outra, ne l stremo sul de l cunceilho de Binhais.

Turismo eiditar

L çtrito de Bergáncia antegra an pleno la Region de Turismo de l Nordeste Trasmuntano.

Lhigaçones sternas eiditar